DAVID : LLUM SOBRE LLUM

DAVID : LLUM SOBRE LLUM

Normalment els cossos reflecteixen, segons el principi de reflexió, la llum. No sempre, però, és així, i alguns cops, excepcionalment, els cossos, també els humans, generen la seva pròpia llum. Aquest és el cas del David. Tant se val que es capbussi en la fosca més tenebrosa, sempre d’ell naixerà una claror que il•luminarà tot el seu entorn. M’agrada orientar-me a l’empara de la seva lluminositat, caminar, confiat que mai no es pondrà el sol mentre estigui amb ell, per les valls i les fondalades més recòndites. Tanmateix, quan la llum del sol l’il•lumina, afegint més claror a la seva pròpia claror, s’esdevé un fenomen prodigiós. Llavors tinc la sensació d’estar al cantó d’un estel davallat a la terra per minvar la meva solitud. El miro, embadocat, i em sé, a l’acte, transportat sobre una estrella fugissera que mai no reposarà. Per sempre més esdevindrà el far mòbil cap a on s’orientaran els meus ulls.