MERAVELLOSA DAMA DE PIQUES AL LICEU

El divendres 25 de juny, Carles i David van assistir a una esplèndida representació de la Dama de Piques de Txaikovski al Gran Teatre del Liceu. La funció va ser extraordinària tant pels cantants, tots ells més que dignes, com per la riquesa dels decorats. El moment culminant de la nit va arribar quan la gran Martha Podwles va fer el seu paper en l'escena segona del segon acte. Va ser apoteòssic, almenys a Carles Soler se li van eriçar els pèls de l'¡anima, si és permès parlar així. Quin domini més admirable de l'escenari i quina gestualitat tan expressiva i austera alhora. Va ser memorable. Molt poques vegades en la història de l'òpera, el silenci d'un cantant resulta més commovedor que el de la Contessa. La vella i xacrosa contessa que amb tanta traça i perfecció va representar la Martha Powdlles. L'obra sap atreure l'atenció de l'espectador, i a pesar dels interminables canvis d'escenari, va saber mantenir interessats els espectadors. La història relata els amors impossibles entre Hermann i Lisa, i com aquest s'obessiona amb el secret de les tres cartes, que li permetrà guanyar una fortuna en el joc. Al final, Hermann se suïcida, mentre al seu voltant un cor de jugadors canta un himne litúrgic per al descans etern de la seva ànima turmentada, alhora que demanen a Déu que s'apiadi d'ell. aquest final trist em va fer recordar ràpidament Norberto, amb qui justament un any enrere Carles va assistir a una representació al Liceu de Salomé de Richard Strauss. En aquest cas la vetllada no va estar tan bé, ja que encara que  estava acompanyat del Norberto, era com si estigués SOL, perquè Norberto estava en el seu món i no tenia cap interès a relacionar-se amb carles . Norberto  va dir dir que la funció li havia agradat, però no va sonar massa creïble. Tenint en compte que la vetllada musical que més li ha agradat des que està a Barcelona és un concert de BARBAZUL, un grup de pop d'allò més mediocre i convencional, no sembla massa sincer el seu testimoni. Jo crec que no li va agradar gens, i la prova és que uns dies després Norberto  va comentar a Carles , que " MIRA QUE GASTARSE 80 EUROS EN ESO¡¡". Així mateix, amb aquest menyspreu absolut, Norberto  va respondre a la invitació de Carles. Realment lamentable, però que hi farem, Norberto és un desagraït, i no s'hi pot fer res més. I pensar que Norberto  ha estat professor de cant, se'm gela la sang quan ho penso¡¡¡ Però es veu que li va saber greu assistir a la Salomè¡¡ " Mira que gastarse 80 euros en ESo", amb aquesta frase anterior Norberto  va resumir la seva experiència al Liceu. Déu meu, quina poca sensibilitat¡¡¡

LA MORT D'UN HOME BO

LA MORT D’UN HOME BO.

AVUI HE ASSISTIT A L’ENTERRAMENT DEL MARIT D’UNA COMPANYA DE FEINA, LA MONTSE. ERA PROFESSORA DE RELIGIÓ CATÒLICA, I SUPOSO QUE LA SEVA FE EN LA RESURRECCIÓ, LI HA DONAT FORCES PER TRAVESSAR AMB SERENITAT EL TERRIBLE TRÀNGOL QUE SUPOSA LA MORT DE LA PERSONA QUE MÉS ESTIMES EN LA VIDA. LA SEVA SENCERESA D’ESPERIT M’HA CAUSAT UNA PROFUNDA IMPRESSIÓ. SENCERESA QUE NO PAS INDIFERÈNCIA, PERQUÈ EN LA MIRADA DE LA MONTSE, EN ELS SEUS GESTOS LLEUGERAMENT ADOLORITS, S’HI DISTINGIA AMB NITIDESA UN SENTIMENT DOLORÓS. S’HI INTUIA EL BUIT IRREMPLAÇABLE QUE DEIXARÀ EN LES FONDÀRIES DE LA SEVA ÀNIMA, LA PÈRDUA DEL SEU ESPÒS. I MÉS ENLLÀ DEL LAMENTABLE FUNERAL, PER TOT FLUÍA LA INCONTESTABLE LLICÓ DE LA MORT. LA SEVA ANGOIXOSA PRESÈNCIA QUE ENS FA MIRAR DES D’UNA PERSPECTIVA MOLT MÉS RESPECTUOSA LA VIDA, I SOBRETOT LA SEVA EFIMERITAT. CERTAMENT, EL FUNERAL OFICIAT AVUI ENS DEMOSTRA AMB LA MÉS VISIBLE ELOQÜÈNCIA QUE LA VIDA ÉS PASSATGERA, FRÈVOLA I QUE EN QUALSEVOL MOMENT POT FER-SE FONEDISSA. COM SI FOS UN MIRATGE AL QUAL ELS NOSTRES SENTITS S’HI AFERREN DESESPERADAMENT. EN UN DIA COM AVUI ES FA PALÈS L’ERROR D’AQUELLS QUE POSEN PER DAMUNT DE TOTS ELS VALORS LA CELEBRACIÓ CEGA DE LA VIDA, ÉS A DIR, L’ADORACIÓ DE LES COSES CADUQUES PER DAMUNT DE LES MÉS ETERNES. ELS PLAERS TERRENALS SÓN ABSOLUTAMENT VACUS I DESAPAREIXERAN, I SI ALGÚ HI HA VISCUT ESCLAVITZAT, QUAN ARRIBI L’HORA DE LA SEVA MORT, S’ADONARÀ AMB TERROR QUE LA SEVA VIDA HA ESTAT EN DEBADES, QUE NO TÉ RES DE SÒLID, PERQUÈ TOT ASLLÒ QUE TANT VA ESTIMAR, DESAPAREIXERÀ COMPLETAMENT, DEIXANT-LO TOT SOL DAVANT EL NO-RES. COMPLETAMENT SOL. QUE DÉU S’APIADI DE L’ÀNIMA D’AQUESTS INFELIÇ.

TAN SOLS QUEDA UN DIA PERQUÊ AL LICEU es representi LA DAMA DE PIQUES DE TXAIKOVSKI.

Serà el 19 de juny. Tan sols resten poc més de dos dies perquè aquesta meravellosa obra mestra del repertori universal arribi als escenaris catalans. Malauradament, encara hauré d'esperar una setmana per poder gaudir, en companyia del David, d'aquesta genial immersió en les foscúries de l'ànima humana que amb tant mestria va saber fer el compositor rus. L'espera, amb tot, valdrà la pena.

LECTURA DE LAS CARTAS DE SAN PABLO.

Aquest cap de setmana proposaré al  que em llegeixi alguna de les magistrals lletres paulines. Segurament acceptarà la meva proposta. Almenys jo així ho desitjo. Sobretot perquè el David llegeix extraordinàriament bé. No tan sols entona amb envejable mestria cadascun dels paràgrafs, sinó que a més la seva melodiosa veu, precisa i rotunda a parts iguals, dóna a la lectura una bellesa inoblidable. Tinc tantes ganes que arribi el cap de setmana per escoltar les cartes de Sant Pau, especialment aquella que va adreçar als Romans, fabulosa tant en la forma com el contingut. Malauradament sempre que evoco el nom de Sant Pau, em ve al cap la barroera malinterpretació que Norberto efectua dels seus escrits, especialment quan cita allò de " res no us separarà de l'amor de CRIST". Amb aquesta afirmació, a veure si ja queda clar d'una vegada per tothom, Sant Pau no dóna curs lliure al comportament immoral dels cristians, com si digués: encara que visqueu enfangats en el pecat, encara que obreu com us plagui, encara que no seguiu els preceptes catòlics, Crist us estimarà igualment, perquè Ell és l'Amor Infinit, i no pot fer altre que estimar-vos independenment del que feu. No, no, no i mil cops NOOOOOOOOOOOOOOOO. No és possible tergiversar més maldestrament el pensament paulí. El mateix sant Pau no es cansa de repetir al llarg de les seves cartes que els actes immorals, especialment aquells que avantposen la vida terrenal a l'espiritual, allunyen de forma irreversible l'home de Déu. En el cristianisme de Sant Pau no tot s'hi val( la moral del " TODO VALE" que tanto seduce a alguns está en las antípodas de la de San Pablo).. És la seva, una interpretació molt rigorosa del missatge evangèlic, basada en la superioritat de l'esperit sobre la carn pecadora, o dit en paraules del mateix SANT PAU: " Mortifiqueu els vostres membres terrenals: fornicació, impuresa, frivolitat, desitjos obscens, cobdícia, tot això causa la ira de DÉU..."

L'ERROR O L'ENCERT

ES DIFICIL SABER D'ENTRADA SI OBREM AMB ENCERT O EQUIVOCADAMENT, ES DIFICIL DISCERNIR ALLÒ JUST D'ALLÒ INJUST, PERÒ HEM DE REFIAR-NOS DELS NOSTRES PROPIS IMPULSOS, SOBRETOT QUAN AQUESTS PROVENEN D'UNA TENSIÓ QUE ENS ANGOIXA I ENS INCOMODA, CAL ALLIBERRA-SE D'ALLÒ QUE ENS TURMENTA, I ENCAR QUE TAL ALLIBERAMENT CAUSI MOLÈSTIES ALIENES, HEM DE TIRAR ENDAVANT, ALTRAMENT CORREM EL RISC QUE L'ABANS ESMENTADA ANGOIXA S'ENQUISTI EN EL NOSTRE ÉSSER, I ENS MALMETI L'EXISTÈNCIA. ARA BÉ, HEM DE DEIXAR VIES OBERTES PERQUÈ AQUELLS QUE SE SENTIN MOLESTOS PER LA NOSTRA FORMA DE PROCEDIR, PUGUIN COMUNICAR-NOS EL SEU MALESTAR AMB NOSALTRES, PERÒ NO HEM D'ARRONASR-NOS DAVANT LA PRIMERA QUEIXA. ÉS IMPOSSIBLE SABER D'ENTRADA SI TAL ACTE PORTARÀ A L'ERROR O A L'ENCERT, NOMÉS EL TEMPS HO DECIDIRÀ, I PER AIXÒ CAL ACTUAR I NO ROMANDRE IMMÒBIL COM UN ROC.

la belleza es un fin en si misma

la bellesa hauria de ser la base de la moral, talment que tot allò que n'estigués desprovist hauria d'ésser declarat immoral. Per això qualsevol acte d'ingratitud ha estat des de sempre, i en totes les civilitzacions, esguardat com un acte de discòrdia, una font de tensions entre els ciutadans que mina els mateixos fonaments de la societat. La gratitud és un acte de reconeixement envers el proïsme, i per això mateix, és un acte d'amor. Sense gratitud no hi pot haver amor. és un sentiment purament estèril i per tant inútil. La gratitud i l'orgull són incompatibles, i per això mai no es donen simultàniament, de forma que allà on hi ha ORGULL no hi ha gratitud. Qualsevol acte d'ingratitud afebleix els vincles socials, qualsevol acte de generositat els enforteix.

LO QUE ME ENSEÑÓ NORBERTO

CON NORBERTO  APRENDÍ QUE LOS CONTRARIOS NO PUEDEN ESTAR QUIETOS, DEBEN FLUIR LOS UNOS HACIA LOS OTROS Y AL REVÉS, SOLO ASI SE PUEDE LLEGAR AL TODO, SOLO ASI ES POSIBLE ALCANZAR UNA FELICIDAD PLENA Y NATURAL, CUANDO DOS PERSONAS SE UNEN POR AFINIDAD NO SE ENRIQUECEN LA UNA A LA OTRA, A LO SUMO, INTENSIFICAN LO QUE YA TENIAN, SI, por el contrario, DOS PERSONAS DISTINTAS LOGRAN HARMONIZAR, ENTONCES, SOLO ENTONCES, PODRAN INTUIR ALGO DE LA GRANDEZA DEL UNIVERSO, PORQUE ELLOS MISMOS SERAN COMO UN PÁLIDO REFLEJO DE SU INMENSIDAD,SERAN UN MICROCOSMOS. PERO PARA ELLO NO HAY QUE SER EGOISTA NI ORGULLOSO, Y ES POR ESO, POR SU DESMESURADO AMOR A SI MISMO, QUE LOS SERES EGOISTAS NUNCA ALCANZARÁN EL AMOR ABSOLUTO, A LO SUMO CONOCERAN UN FRAUDULENTO AMOR HACIA SI MISMOS, EN FIN, UN AMOR SIN AMOR VERDADERO, O LO QUE ES LO MISMO UN AMOR ABSOLUTAMENTE EGOISTA, ¿NO ES ESE EL ANTIAMOR?

CARLES SO LER Y DAVID

CARLES SO LER Y DAVID  SON FELICES, Y SU FELICIDAD VIENE RESALTADA POR SUS DIFERENCIAS, HAY EN ELLOS DOS UNA FUSION DE CONTRARIOS QUE ENGRANDECE SU UNIÓN, CUANDO DOS SERES OPUESTOS O MUY DISTINTOS SE UNEN, ESA UNION ES, DE ALGUNA MANERA, UN MICROCOSMOS, UN REFLEJO DEL MISMO COSMOS, Y CUANTO MAS DIFERENTES, MAS SE APROXIMA ESE REFLEJO A SU MODELO. EL AMOR ES POR NATURALEZA LA BUSQUEDA DEL OPUESTO. LA PLASMACION DEL TODO EN UNA PARTE INFIMA. ES COMO EL REFLEJO DE LA ETERNIDAD EN UN INSTANTE.

DAVID Y CARLES SO LER IRAN AL LICEU

LA VIDA DE CARLES  SE ACERCA A UNA DE SUS CUMBRES, AYER NOCHE, VIO JUNTO A DAVID CHAVARRI LA ESCENA DE AMOR DE LA DAMA DE PICAS DE CHAIKOVSKY.

MUY PRONTO LA VERÁ EN DIRECTO DESDEL MISMISO GRAN TEATRE DEL LICEU. ALLI, EN UN PALCO DEL SEGUNDO PISO, LOS DOS SE SENTARAN, Y ESCUCHARAN ATENTAMENTE LA MARAVILLOSA MUSICA DE CHAIKOVSKY, LOS DOS ASISTIRAN A LA OBSESION DE HERMANN POR CONOCER EL SECRETO DE LAS TRES CARTAS, Y COMO, DESPUES DE HABER PECADO MISERABLEMENTE EN VIDA, MIENTRAS EXPIRA, PIDE PERDON A DIOS POR TODOS SUS PECADOS, LOS DOS OIRAN EL MARAVILLOSO CORO QUE ENTONAN LOS SOBRECOGIDOS JUGADORES POR EL ALMA PECADORA DE HERMANN. SERA ALGO INOLVIDABLE, SERA EN EL GRAN TEATRE DEL LICEU JUSTO DESPUÉS DE LA NOCHE MAS LARGA DEL AÑO.