STATCOUNTER


lunes, 11 de julio de 2011

ME'N VAIG CAP A MUNICH





En molt poques hores, emprendré vol cap a la capital de Baviera. Espero que les inclemències meteorològiques siguin benèvoles amb mi. M'agradaria tant contemplar el castell de Neueschwnstein sota un cel blavissim. Que els déus escoltin les meves pregàries.

HE VIST, PER PRIMER COP, 2 HOMES PASSEJANT ABRAÇATS PER LLEIDA

Caminàven abraçats, el braç de l'un sobre l'espatlla de l'altre, i a l'inrevés, amb una ostentòria afectuositat. Eren d'origen asiàtic, probablement de Vietnam o d'Indonèsia. Caminàven relaxadament, indiferents a tot allò que succeïa al seu entorn, com si visquéssin entotsolats en una felicitat eterna. A causa de l'excepcionalitat del seu gest, he decidit seguir-los, observant la reacció que la seva afectuositat causava en la resta de passants. Certament, no passaven desapercebuts, i molts dels seus conciutadans els miraven de reüll, estranyats, però no passaven més enllà de la contemplació. Compreníen que aquells dos homes estaven emparats per la llei, i per respecte a l'ordre legal, no per simpatia envers els dos asiàtics, s'abstenien d'actuar lliurement.
Mai, en més de quaranta anys, no havia vist a la ciutat de lleida un acte d'amor o d'amistat homologable al del dia d'avui. Deixo, doncs, constància del fet.