TOTA LA SORT DEL MÓN PER AL MANEL. TANT DE BO SIGUI ALCALDE.

Hola, Manel:

És setmana Santa, i ja estic de vacances. En unes poques hores, i si l’autoritat no ho impedeix, rodaré pels carrers de Sevilla. Enguany les prediccions meteorològiques són molt adverses, i és molt provable que visqui, literalment, una setmana santa passada per aigua. Em sabrà molt de greu no poder veure en directe les fastuoses processons que s’hi celebren, però Sevilla és molta Sevilla, i sempre hi haurà coses dignes de ser vistes. Espero, amb independència de les condicions climàtiques, fruir d’uns dies de repòs que em permetin carregar les piles. El curs, com aquell qui diu, ja està dat i beneït, i ja només em toca saber si em quedaré a L'INSTITUT, o, Déu no ho vulgui, seré “desterrat” a la meva plaça de Montblanc.
Per cert, no sé si després de Mollerussa, has anat a parar a una altra destinació. No són temps per fer volar massa coloms, però potser has estat de sort i t’han donat una substitució fins al juny. Tant de bo sigui així¡
Encara que enguany tots els teus sentits els tens posats en la teva candidatura. No s’hi val a badar, i coneixent-te, sé que posaràs tota la carn a la graella. Per la meva part, volia comunicar-te tots els meus millors desitjos perquè aconsegueixis allò que has anhelat amb tant d’afany. Tant de bo ho aconsegueixis aquest cop i puguis celebrar amb els teus una merescuda victòria.
Recorda, però, que l’administració del bé públic requereix de molts sacrificis que no sempre solen estar justament recompensats. Amb tot, si actues amb honestedat i rectitud, la tasca feta deixarà en tu un bon sabor de boca que cap tocacollons podrà fer esborrar.
No vull acomiadar-me sense donar-te alguns bons consells que per venir de persones molt més autoritzades que no pas jo mereixen tota l’atenció.
Començaré tot recordant els savis mots de Sant Tomàs d’Aquino el qual diu que: La fi de tot bon governant és la pau i la unitat dels seus súbdits.
Així mateix, i parafrasejant a Aristòtil, la definició de governar hauria de ser: VOLER EL BÉ PER ALS ALTRES.
I com que per a tot càrrec públic l’autocrítica és fonamental, et retrauré unes paraules del mateix Maquiavel: Aquells governants que han perdut el seu càrrec que no acusin la fortuna per haver-lo perdut, sinó la seva desgana: perquè com en temps de pau no se’ls havia acudit mai de pensar que podia canviar ( aquest és un defecte comú a tots els homes que quan fa bonança no pensen en la tempesta), quan després vingueren les adversitats només pensaren a fugir i no a defensar-se... Només són bones, segures i duradores les defenses que depenen de tu mateix i de la teva virtut.
I seguint amb l’escriptor italià, un consell maquiavèl•lic, però que pot ser força útil: un senyor prudent no pot ni ha de mantenir la paraula donada quan aquesta se li gira en contra o quan han desaparegut els motius que l’obligaren a fer promeses.
Igualment profitosos et poden ser els consells del gran poeta Horaci: Un cor ben preparat, en les adversitats espera el canvi de la sort, i, en la prosperitat, el tem. En situacions difícils, mostra’t valent i coratjós, i si un vent massa favorable infla les teves veles, sàpigues també amainar-les amb prudència.
Amb el seu habitual cinisme, Joan Fuster afirma que: Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. I remata, en un to més cerimoniós, dient que: la política és l’art de convèncer al nostre veí que ha de ser conseqüent amb ell mateix i amb la seva dignitat d’home.

Per acabar, uns versos de Joan Maragall:
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil•la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.




QUE TINGUIS TOTA LA SORT QUE ET MEREIXES,

UNA ABRAÇADA CORDIAL,

Carles.

SEVILLA, SEVILLA, SEVILLA

Vaig cap a Sevilla. Caurà un diluvi, però tant se val, veuré les imatges encara que sigui a l'interior de les esglésies.

CASTELL DE CASTELLET I L'ARBOÇ

Les fotos van ser preses al restauradíssim castell de Castellet. Edifici sòlid, d'una consistència creïble que impressiona. Situat davant d'un embassament, envoltat de pins i vegetació tofuda, la seva silueta resulta d'una bellesa tèbia, molt discreta.
Al poble de l'Arboç s'hi troba una curiosa i digna recreació de la Giralda. És una casa que un ric menestral va fer bastir per a la seva muller.