FERRAN, EL NARCÍS ARGENTÍ I LA DECÈNCIA HUMANA

Ahir va ser un dia especialment colpidor. A part de la transfiguració de la qual he parlat en l'entrada precedent, es va produir un fet que no per esperat va deixar de ser sorprenent. Ahir vaig contactar per primer cop amb el Ferran. Res del que em va contar no em va sorprendre. A aquestes alçades conec massa bé al Norberto com perquè res d'ell em pugui sobtar. Ferran no és una persona qualsevol, perquè durant la meva convivència amb el Norberto va estar sempre present. D'alguna forma, en el meu pis vam arribar a conviure tres persones, JO, el NORBERTO i EL FANTASSMA DEL FERRAN. La presència virtual del Ferran va arribar al seu punt culminant quan el NORBERTO EM VA DIR: Carles, con eso de ser tan ordenado me recuerdas cada vez más a FERRAN, y eso no me gusta nada. Va ser un comentari força preocupant, per la senzilla raó que sóc una de les persones més desordenades del territori lleidatà.

De tota manera hi ha una diferència transcendental entre la meva convivència amb el Norberto i la convivència del Ferran i del Norberto. En el primer cas la convivència està marcada exclusivament pel signe de la CARITAT, mentre que en el segon ( i crec que no m'erro) està marcada sota el signe de l'intercanvi afectiu.

De tot allò que em va contar el FERRAN, ressaltaria l'expressió " DECÈNCIA HUMANA". Sens dubte, la va encertar plenament¡¡¡
En una convivència com la que vam establir jo i el Norberto basada en la CARITAT, és a dir, en el fet que només un dels dos dóna mentre que l'altre es limita sobretot a rebre, és una qüestió de decència humana donar, un cop la convivència s'ha acabat, les gràcies, dir adéu i no negar la paraula a qui tant t'ha ajudat sense rebre res a canvi. Tant se val que un sigui cristià o ateu, escombriaire o príncep, sant o pecador, per damunt de totes aquestes diferències hi ha d'haver sempre un mínim de decència humana, sense la qual seria impossible sobreviure dignament en aquest món.
A hores d'ara puc afirmar que el NORBERTO no va tenir aquesta DECÈNCIA HUMANA AMB MI.