LA MORT D’UN HOME BO.
AVUI HE ASSISTIT A L’ENTERRAMENT DEL MARIT D’UNA COMPANYA DE FEINA, LA MONTSE. ERA PROFESSORA DE RELIGIÓ CATÒLICA, I SUPOSO QUE LA SEVA FE EN LA RESURRECCIÓ, LI HA DONAT FORCES PER TRAVESSAR AMB SERENITAT EL TERRIBLE TRÀNGOL QUE SUPOSA LA MORT DE LA PERSONA QUE MÉS ESTIMES EN LA VIDA. LA SEVA SENCERESA D’ESPERIT M’HA CAUSAT UNA PROFUNDA IMPRESSIÓ. SENCERESA QUE NO PAS INDIFERÈNCIA, PERQUÈ EN LA MIRADA DE LA MONTSE, EN ELS SEUS GESTOS LLEUGERAMENT ADOLORITS, S’HI DISTINGIA AMB NITIDESA UN SENTIMENT DOLORÓS. S’HI INTUIA EL BUIT IRREMPLAÇABLE QUE DEIXARÀ EN LES FONDÀRIES DE LA SEVA ÀNIMA, LA PÈRDUA DEL SEU ESPÒS. I MÉS ENLLÀ DEL LAMENTABLE FUNERAL, PER TOT FLUÍA LA INCONTESTABLE LLICÓ DE LA MORT. LA SEVA ANGOIXOSA PRESÈNCIA QUE ENS FA MIRAR DES D’UNA PERSPECTIVA MOLT MÉS RESPECTUOSA LA VIDA, I SOBRETOT LA SEVA EFIMERITAT. CERTAMENT, EL FUNERAL OFICIAT AVUI ENS DEMOSTRA AMB LA MÉS VISIBLE ELOQÜÈNCIA QUE LA VIDA ÉS PASSATGERA, FRÈVOLA I QUE EN QUALSEVOL MOMENT POT FER-SE FONEDISSA. COM SI FOS UN MIRATGE AL QUAL ELS NOSTRES SENTITS S’HI AFERREN DESESPERADAMENT. EN UN DIA COM AVUI ES FA PALÈS L’ERROR D’AQUELLS QUE POSEN PER DAMUNT DE TOTS ELS VALORS LA CELEBRACIÓ CEGA DE LA VIDA, ÉS A DIR, L’ADORACIÓ DE LES COSES CADUQUES PER DAMUNT DE LES MÉS ETERNES. ELS PLAERS TERRENALS SÓN ABSOLUTAMENT VACUS I DESAPAREIXERAN, I SI ALGÚ HI HA VISCUT ESCLAVITZAT, QUAN ARRIBI L’HORA DE LA SEVA MORT, S’ADONARÀ AMB TERROR QUE LA SEVA VIDA HA ESTAT EN DEBADES, QUE NO TÉ RES DE SÒLID, PERQUÈ TOT ASLLÒ QUE TANT VA ESTIMAR, DESAPAREIXERÀ COMPLETAMENT, DEIXANT-LO TOT SOL DAVANT EL NO-RES. COMPLETAMENT SOL. QUE DÉU S’APIADI DE L’ÀNIMA D’AQUESTS INFELIÇ.
