STATCOUNTER


miércoles, 20 de octubre de 2010

PROMESA DEL DAVID


El propassat dissabte 16 d'Octubre el David i el Carles van anar a Saragossa. La visita tenia dues finalitats: la primera, i mès òbvia, conèixer la capital de l'Aragó; i la segona, i més evanescent, solemnitzar la promesa que havia fet el David de deixar de fumar. Aquell dissabte, el David es va proposar d'aparcar per sempre més el nociu vici del tabac, i com a testimoni d'aquesta determinació, hi va haver la Mare de Déu del Pilar, davant la qual haturà de retre comptes, si algun dia, per falta de voluntat o per pusil·lanimitat, decideix retornar al seu funest vici.

viernes, 15 de octubre de 2010

FELIZ CUMPLEAÑOS, DAVID¡¡¡


Hoy, DAVID, ya eres un hombre, pero 39 años atrás, acababas de salir del vientre de tu madre. Empezabas a llorar, al mismo tiempo que el aire henchía tus pulmones, y abrías los ojos por primera vez. Tu corazón susurraba su primer latido: ESTABAS VIVO¡¡ Entonces nada sabías de como sería tu vida.
Hoy, cuando ya tu corazón ha latido infinidad de veces, cuando ya has visto miles de días y de noches y has respirado los aires de muchos espacios, aun conservas en tu caracter mucho de ese niño indefenso, ilusionado, alegre...
Hoy, aun sonríes con la misma esperanza que la primera vez.
Tu sonrisa no ha envejecido nada y aún huele a papilla y a pañal. Que siga siendo así por muchos años.

MUCHAS FELICIDADES¡¡¡


carles solerr

sábado, 2 de octubre de 2010

AMOR EN TEMPS DIFÍCILS

Avui, inesperadament, estic sol. No esperava aquesta solitud. L'aprofito per escriure i per reflexionar sobre moltes coses. De vegades un desitja estar sol; d'altres, un necessita estar acompanyat. La soledat d'avui m'ha estat imposada unilateralment amb unes raons molt poc sòlides, perquè des del temor no es pot construir res de perdurable... Avui aquesta soledat inesperada ha començat a germinar, i apartir d'ara, i si ningú no hi posa remei, creixerà més i més, no sé fins on arribarà, i si amb el temps donarà o no fruit. En tot cas, és una soledat que em farà replantejar moltes coses, perquè és com una espècie de fill no desitjat, davant del qual només hi ha dues alternatives: o bé parir-lo i "apechugar" amb les responsabilitats que tal criatura comporta o bé avortar-la. Ara és encara massa aviat, i no sé per quina de les dues opcions em decantaré finalment. L'amor va ser creat per evitar en la mesura del possible la soledat.