AMOR EN TEMPS DIFÍCILS

Avui, inesperadament, estic sol. No esperava aquesta solitud. L'aprofito per escriure i per reflexionar sobre moltes coses. De vegades un desitja estar sol; d'altres, un necessita estar acompanyat. La soledat d'avui m'ha estat imposada unilateralment amb unes raons molt poc sòlides, perquè des del temor no es pot construir res de perdurable... Avui aquesta soledat inesperada ha començat a germinar, i apartir d'ara, i si ningú no hi posa remei, creixerà més i més, no sé fins on arribarà, i si amb el temps donarà o no fruit. En tot cas, és una soledat que em farà replantejar moltes coses, perquè és com una espècie de fill no desitjat, davant del qual només hi ha dues alternatives: o bé parir-lo i "apechugar" amb les responsabilitats que tal criatura comporta o bé avortar-la. Ara és encara massa aviat, i no sé per quina de les dues opcions em decantaré finalment. L'amor va ser creat per evitar en la mesura del possible la soledat.