MERAVELLOSA DAMA DE PIQUES AL LICEU

El divendres 25 de juny, Carles i David van assistir a una esplèndida representació de la Dama de Piques de Txaikovski al Gran Teatre del Liceu. La funció va ser extraordinària tant pels cantants, tots ells més que dignes, com per la riquesa dels decorats. El moment culminant de la nit va arribar quan la gran Martha Podwles va fer el seu paper en l'escena segona del segon acte. Va ser apoteòssic, almenys a Carles Soler se li van eriçar els pèls de l'¡anima, si és permès parlar així. Quin domini més admirable de l'escenari i quina gestualitat tan expressiva i austera alhora. Va ser memorable. Molt poques vegades en la història de l'òpera, el silenci d'un cantant resulta més commovedor que el de la Contessa. La vella i xacrosa contessa que amb tanta traça i perfecció va representar la Martha Powdlles. L'obra sap atreure l'atenció de l'espectador, i a pesar dels interminables canvis d'escenari, va saber mantenir interessats els espectadors. La història relata els amors impossibles entre Hermann i Lisa, i com aquest s'obessiona amb el secret de les tres cartes, que li permetrà guanyar una fortuna en el joc. Al final, Hermann se suïcida, mentre al seu voltant un cor de jugadors canta un himne litúrgic per al descans etern de la seva ànima turmentada, alhora que demanen a Déu que s'apiadi d'ell. aquest final trist em va fer recordar ràpidament Norberto, amb qui justament un any enrere Carles va assistir a una representació al Liceu de Salomé de Richard Strauss. En aquest cas la vetllada no va estar tan bé, ja que encara que  estava acompanyat del Norberto, era com si estigués SOL, perquè Norberto estava en el seu món i no tenia cap interès a relacionar-se amb carles . Norberto  va dir dir que la funció li havia agradat, però no va sonar massa creïble. Tenint en compte que la vetllada musical que més li ha agradat des que està a Barcelona és un concert de BARBAZUL, un grup de pop d'allò més mediocre i convencional, no sembla massa sincer el seu testimoni. Jo crec que no li va agradar gens, i la prova és que uns dies després Norberto  va comentar a Carles , que " MIRA QUE GASTARSE 80 EUROS EN ESO¡¡". Així mateix, amb aquest menyspreu absolut, Norberto  va respondre a la invitació de Carles. Realment lamentable, però que hi farem, Norberto és un desagraït, i no s'hi pot fer res més. I pensar que Norberto  ha estat professor de cant, se'm gela la sang quan ho penso¡¡¡ Però es veu que li va saber greu assistir a la Salomè¡¡ " Mira que gastarse 80 euros en ESo", amb aquesta frase anterior Norberto  va resumir la seva experiència al Liceu. Déu meu, quina poca sensibilitat¡¡¡