Caminàven abraçats, el braç de l'un sobre l'espatlla de l'altre, i a l'inrevés, amb una ostentòria afectuositat. Eren d'origen asiàtic, probablement de Vietnam o d'Indonèsia. Caminàven relaxadament, indiferents a tot allò que succeïa al seu entorn, com si visquéssin entotsolats en una felicitat eterna. A causa de l'excepcionalitat del seu gest, he decidit seguir-los, observant la reacció que la seva afectuositat causava en la resta de passants. Certament, no passaven desapercebuts, i molts dels seus conciutadans els miraven de reüll, estranyats, però no passaven més enllà de la contemplació. Compreníen que aquells dos homes estaven emparats per la llei, i per respecte a l'ordre legal, no per simpatia envers els dos asiàtics, s'abstenien d'actuar lliurement.
Mai, en més de quaranta anys, no havia vist a la ciutat de lleida un acte d'amor o d'amistat homologable al del dia d'avui. Deixo, doncs, constància del fet.
