CAMP DE CONCENTRACÓ NAZI DE DACHAU
No alimento el menor dubte sobre la causa de tan esfereïdora degeneració moral. Sé, amb una certesa matemàtica, que els ous del nihilisme van ser covats en moltes consciències germàniques, pacientment escalfats sota el caliu de Nietzsche, sota la flonjor del vitalisme més demoníac. La vida, quan, per al•lucinacions d’esperits malaltissos, no està limitada per la mort, sembla que es basti a ella mateixa, que no tingui ni començament ni final, que flueixi eternament, reinventant-se cada cop sense un ordre, sense una lògica, tan sols a l’atzar, com si no depengués de cap raó, sinó solament d’una voluntat enfollida. La vida en abstracte no existeix. Els éssers, sí. Hi ha mosques, roses, vaques, escales, peixos, etc. I cadascun d’aquests elements està acotat per la mort, que en limita la seva temporalitat d’una forma fatal. La mateixa mena de limitació pot ser aplicada a l’ésser humà. La seva contingent naixença i la seva inevitable defunció demostren ben a les clares que no és, ni mai no serà, absolut. Igualment són il•lícits els somnis de grandesa pels quals se somnia absolut. És, en el conjunt de l’univers, una molla insignificant, que no té cap dret d’igualar-se a les estrelles. La seva fugaç petitesa li hauria de bastar per adonar-se de la seva casual finitud. Apareix i desapareix amb la mateixa periodicitat que les revolucions dels planetes. Si fos absolut podria modificar sense limitacions la seva finitud, la seva caducitat... però no ho és, i doncs, no pot. És un ser més, governat per les mateixes lleis que la resta de coses de l’univers. Quan els ous del nihilisme s’esquerden per la pressió dels monstres que els espicossen des de l’interior, molts humans senten la temptació d’alimentar aquelles criatures desvalgudes. Les alimenten amb esperances messiàniques, amb somnis megalòmans, amb ínfules de grandesa, engreixant el monstre. Creuen, sota l’efecte de tant ensuperbiment i de tanta autodivinització, que poden crear un nou univers a la seva mesura, que poden governar-los amb noves lleis forjades per ells, creuen, en fi, que poden sostreure’s a la seva finitud caduca. S’equivoquen i de bon tros. El seu univers s’ensorrarà, les seves lleis periran i ells mateixos es podriran sota la pols d’un cementiri. Tot el que van erigir els nazis, ha estat tombat. L’univers primigeni, les seves lleis perennes, continuen, però, al mateix lloc, indiferents a totes les temptatives humanes per anorrear-les. Avui, com fa mil segles enrere, els homes de bona voluntat estimen l’univers tal com és. La resta, continuen covant els ous del nihilisme amb la folla esperança de subjugar-lo al seu pensament. Empresa vana del tot, perquè sempre les lleis i l’univers originals retornaran. Immutables. Absolutament immutables.
