CASTELL DE NEUSCHWANSTEIN
PALAU DE HERRENCHIEMSEE
PALAU DE LINDERHOF
EL SOLITARI REI HOMOSEXUAL
Lluís II de Baviera, també conegut amb els sobrenoms del rei boig o el rei de conte de fades va ser un rei força peculiar. Home molt introvertit, va fer tots els possibles per viure gairebé com un eremita. No tan sols restringia les cerimònies cortesanes a la mínima expressió, sinó també en les seves activitats més domèstiques evitava tot tracte amb els seus congèneres. Així, construïa els seus castells el més lluny possible de les zones habitades, ja sigui en llocs molts enlairats, envoltat de muntanyes gairebé inaccessibles, al fons de valls o en illes, situades al centre d’immensos llacs. Tampoc no li abellia gens la presència humana, mentre realitzava les accions més rutinàries: com menjar, vestir-se, etc. Normalment solia menjar tot sol, per garantir la soledat absoluta durant els seus àpats havia fet dissenyar una taula elevadora, que era servida en un nivell inferior pels criats, i un cop enllestida, mitjançant uns mecanismes, era elevada al nivell superior, talment que el rei pogués dinar sense ningú entorn seu.
El cost gegantesc dels seus palaus va arruïnar la nació. No solament va fer bastir molts castells, sinó que els va fer decorar amb una fastuositat sense precedents. El palau de Herrenchiemsee es una reproducció a escala menor del palau de Versailles. Tot i que en grandària és força inferior que el seu model, pel que fa al luxe el supera de llarg. Li agradava gastar, al rei boig, els diners dels seus súbdits, però per contra no li agradava gens regnar. De les qüestions d’estat, se n’encarregaven els seus consellers. Ell, per la seva banda, es limitava a signar els documents oficials i prou.
No li agradava la política, però li fascinava la cultura, especialment la música. Va ser el mecenes de Richard Wagner, per al qual va fer construir el teatre de Bayreuth, on van estrenar-se la tetralogia, un dels grans monuments de la cultura universal. Era un enamorat de la Edat Mitjana, i per reviure-la va fer-se construir el Castell de Neuschweinstein, al cim d’un muntanya, decorat exuberantment. Allí s’hi pot contemplar la sala dels Trobadors, decorada pel mateix rei. Li encantava llegir poesia i tota mena de literatura clàssica.
En relació a la seva vida més íntima, val a dir que mai no es va casar. La seva solteria empedreïda és lògica si ho té en compte les seves tendències sexuals. Des de sempre va mostrar una preferència pels homes bells. Alguns cops, se’l podia veure acompanyat dels seus amants, muntat en un trineu gegantesc, camí d’una cabana on es lliurava a orgies molt sonades.
Quan volia recollir.se en la més gran quietud, davallava a la gruta artificial del seu palau de Linderhof, on hi havia un llac subterrani. Adorava navegar per aquelles aigües, muntat en la seva barca amb forma de cigne, al so de la música del seu venerat Richard Wagner.
Va morir, en estranyes circumstàncies, ofegat en un llac. Molts creuen que va ser un crim d’estat.
