Fa unes setmanes vaig immergir-me, en companyia del David, sota una pluja torrencial de caramels. Estàvem a Vilanova i la Geltrú, i les comparses recorrien amb un frenesí diabòlic tota la vil•la marinera. S’adreçaven cap a la plaça Major per iniciar una èpica batalla de caramels. Feia goig de veure la metralla de coloraines voleiant pel cel. En un tres i no res, tot el terra va quedar sepultat per una calamarsada policroma, feta amb gebre de tots els colors. Gebre rosa, gebre groc, gebre taronja. I mentre queien, la banda municipal interpretava el Turuta, l’himne oficial del Carnestoltes de Vilanova.
