Enguany, per les vacances d’estiu, toca Baviera. La terra del “rei boig”, aquell llunàtic Lluís II que va malgastar els diners de les arques públics, bastint sumptuosos palaus i castells. Especialment memorable, és el castell de Neuschwanstein, emplaçat al capdamunt d’una muntanya dels Alps, a la vora d’un llac, d’un blanc precís, representa, com el seu nom diu, un cigne de pedra. És, sens dubte, la petrificació dels deliris onírics del “rei boig”. El mateix rei que, amb el seu mecenatge envers les arts, va permetre que Richard Wagner pogués compondre alguna de les seves més meravelloses obres.
Munich és la ciutat on es poden admirar alguna de les pintures més superbes del més genial dels pintors alemanys, Albert Dürer. El seu autoretrat amb pellissa, en què s’iguala a Jesús, és probablement el millor autoretrat de la història de la pintura. La seva poderosa mirada, carregada d’una confiança brutal en ell mateix, testimonia la necessitat de donar-se il•limitadament al proïsme. Són uns ulls redemptors, que ens ennoven del poder salvador de l’art.
A les afores de Munich, hi ha el camp de concentració de Dachau. Estremidor vestigi d’un dels cims de barbàrie assolits per la condició humana. Allí el Mal es fa apoteòsicament tangible. És una presència que ens recorda, amb una eloqüència bestial, que l’home és un llop per a l’home.
Més enllà de la capital bavaresa, a una hora i mitja de viatge en tren, es troba la bellíssima ciutat de Salburg, la ciutat natal de Mozart. És una ciutat barroca, aixecada als peus d’una muntanya, al capdamunt de la qual s’erigeix la fortalesa més antiga i més ben conservada d’Europa. La visió de Salsburg des dels jardins de Mirabelli, a l’altra banda del riu, és prodigiosa.
