GRAUS
La basílica de la Penya, penjada literalment sobre la falda de la roca, domina la vila de Graus. Un rost avinent ens hi atansa. Un cop encimbellats, ens adrecem, a través d’un conducte de pedra desfigurada pel pas del temps, cap al claustre; i des d’allí, afinem tant com podem la vista per albirar els bellíssims encontorns, impregnats d’un blau grisós realment magnífic. Els pantans llunyans, les serralades circumdants, tots els accidents topogràfics col•laboren a deixar una impressió prodigiosa en el nostre cervell. Amb tot, no és la basílica allò que atreu més la nostra atenció, sinó la roca que la sustenta, i fascinats per ella sentim un impuls d’escalar-la per atènyer-ne el cim. Un cop som dalt de tot, respirem l’aire flairós de pins, i , amb un sentiment de cosa volàtil contemplem el poble que jeu sota nostre, esperant que una ràfega d’aire ens acabi d’empènyer endavant, precipici avall. En unes altres circumstàncies, temeríem per la nostra vida, però allí, envoltats per aquell blau cendrós, experimentem una fe cega en les nostres possibilitats de sobreviure. Sabem del cert que hi flotarem, com una gasa que el vent transporta elegantment cap a la infinitud.
